Diumenge 10 de maig. Turisme a la capital.

En Josep Antoni em ve a rebre a l'Aeroport. Ens trobem amb molta alegria. Començo a veure el què representa per un professor occidental viure a Seül. L'idioma, les relacions i tractes, tot costa, fins i tot per un políglota i persona sociable com ell.
Però les meves primeres sensacions ens sobten: això no és pas tant diferent de la Ciutat de Mèxic! Les dimensions, els 20 milions d'habitants... per acabar-ho d'amanir, a l'autobús que ens porta de l'aeroport al centre ens estan passant un documental coreà sobre unes danses de carnaval a Mèxic, els CHINELOS!

Arribem al campus universitari, hem agafat també un taxi. Decidim passejar per la ciutat, anar menjant pel carrer, visitar monuments històrics, parcs. L'efecte metròpoli DF encara és present, deu ser el pel jetlag. Fem alguna becaina i presenciem un espectacle de tall tradicional, una mena d'entrada del rei a palau, amb tots els estaments socials, indumentària, música, parlaments. El ritme de tot plegat és allargat o ens ho sembla. És clar que ningú té pressa. Una hostessa intenta que els espectadors drets seguin a terra, però no se'n surt gaire...

Cap al tard anem a una plaça molt moderna on es prepara un macroconcert de pop i rock, com a cloenda d'unes festes de primavera, les festes de l'amistat. Fan proves de so, i a un costat toca després de les proves una camerata de cordes. Potpurri dels Beatles i una primavera de Vivaldi que es veu brutalment interrompuda per la megafonia que estava programada per engegar a les vuit en punt, música de ball que sona com una sirena apocalíptica anunciant un bombardeig de la guerra de Corea. Els músics, que van amb frac i toquen drets, s'ho agafen prou bé. Després d'uns segons de pànic es posen a ballar, i ho fan amb gràcia. Quan algú de l'organització reacciona paren el brogit i poden acabar el concert com si res. Ja vaig veient com funciona Corea. Són pràctics.

Acabem la nit de festa, ballant. He conegut algunes alummnes de la Universitat. Dues d'elles, la Kasia i la Magda, han acceptat la nostra proposta de col·laborar a l'esbart que muntem pel concert de dimecres al campus. Això comença bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada